Primeres civilitzacions a l'orient pròxim

Les grans civilitzacions de l’Antiguitat es van dessarrollar juntament amb les riberes dels rius i amb els cabals d’aigua: Egipte amb el Nil, Mesopotàmia amb el Tigris i l’Eufrates.

Egipte

Egipte va ser una ciutat on l’aigua va tenir una gran importància, va fer possible el desenvolupament de la ciutat i l’aparició de la civilització mil·lenària que avui coneixem.

Com aprofiten l’aigua:

• Cada primavera plou torrencialment, aleshores, tota aquesta aigua alimenta el riu Nil, que és el més important d’Egipte. Els egipcis van descobrir que segons el cabal del riu podien aprofitar l’aigua d’aquest de diferents maneres.

• Des de Juny fins a Setembre el riu creix i llavors inunda totes les terres de la riba.

• A l’Octubre les aigües es retiren i deixen un llim negre que fertilitza els camps de conreu. És a dir, com que el riu disminueix, fa possible l’agricultura i plantació d’aliments pels pròxims mesos.

• Des de Febrer fins a Juny té lloc la recol·lecció dels aliments que han estat plantats.

Els egipcis van construir dics i canals que permetien controlar les crescudes del riu i que l’aigua del Nil arribés a totes les terres que no estaven al seu voltant, per tant, va augmentar la superfície conreable i ja no s’havia de regar algunes terres artificialment.

El Nil es va convertir en una gran via de comunicació per la qual navegaven vaixells carregats de mercaderies. A les ribes del Nil es van construir grans ciutats com Memfis i Tibes. Gràcies a la realització d’aquestes tasques (dics i canals) els egipcis van desenvolupar el càlcul, la geometria i van establir un calendari, que constava de 365 dies i en el que el dia es dividia en 24 períodes.

Mesopotàmia

La primera civilització urbana va sorgir a la baixa mesopotàmia, una zona de plantes fèrtils regades pels rius Tigris i Eufrates. Allí van sorgir les primeres ciutats estat. Estaven envoltades per camps de conreu amb canals de reg, que aprofitaven les aigües del riu.

Mesopotàmia estava envoltada pels rius Eufrates i Tigris, que van fer possible el desenvolupament d’una nova civilització que va oferir condicions òptimes per un desenvolupament capaç de canviar el curs de l’historia: l’agricultura.

L’arribada de l’agricultura a les fèrtils llanures de Mesopotàmia començà a transformar-la en una ciutat salvatge, nòmada convertint-la en una societat sedentària i civilitzada. En conseqüència van aparèixer l’escriptura, les matemàtiques, la roda, la arquitectura, la astronomia, els diners, el reg artificial i les lleis.

Anys més tard, van aparèixer uns pobles agrícoles que estaven a prop dels rius. El desenvolupament dels sistemes d’irrigació van permetre que l’agricultura s’extengués per tota la seva zona central i van aparèixer noves terres fèrtils on més tard es van edificar les primeres ciutats i es van començar a conrear els primers cultius.

L’agricultura de mesopotàmia es basava en el cultiu de cereals, cria de bestiar oví i boví, conreu de blat de moro que a partir del qual s’elaborava el pa.

També es van construir dics i canals que permetien que l’aigua dels rius arribés a totes les parts de la ciutat.

Així doncs, Mesopotàmia va aconseguir desenvolupar-se gracies a l’agricultura que aquesta la van descobrir a partir de l’aigua. Van utilitzar noves tècniques de regadiu que van afavorir el cultiu de molts conreus.