Els ecosistemes acuàtics

Són aquells en els que els animals i les plantes viuen i es relacionen amb el éssers vius en l’aigua.

Depenent del tipus d’aigua podem definir diferents tipus d’hàbitats acuàtics: d’aigua dolça i d’aigua salada.

Si tenim en compte altres factors abiòtics, podem fer la següent subdivisió:

• Els ecosistemas d’aigua dolça es divideixen d’acord amb la renovació d’aigua: aigua estancada, com les llacunes i els llacs, i aigua que corre, com els rius.

• Els ecosistemes d’aigua salada es dividiesen d’acord amb la profunditat de les aigües: costa, mar poc profunda i alta mar.

Els ecosistemas d’aigua poden consisderar-se un dels més importants de la naturalesa i la seva existencia depen totalment del règim que tinguin.

Així, les principals adaptacions dels animals i vegetals estaran dirctament relacionades amb les característiques físiques de l’aigua.

Adaptacions

Són mecanismes mitjançant els quals els organismos fan frent a les tensions i pressions del seu medi ambient.

Els organismes que s’adapten al seu ambient són capaços de:

• Obtenir aire, aigua, menjar i nutrients.
• Fer frent a les condicions físiques com la temperatura i la llum.
• Defensar-se dels seus enemics naturals i predadors.
• Reproduir-se.
• Respondre als canvis del seu entorn.
• Seguir transmetent la característica adquirida dels seus progenitors per que la adaptació sigui cada vegada més constant.

Tipus d’adaptaciones:

• Morfológica o estructural: com la sustitució de fulles per espines en els cactus per evitar la pèrdua d’aigua.
• Fisiológica o funcional: com les glàndules de sal en les iguanes per eliminar l’excès de sal en el seu cos.
• Etológica o de comportament: com la danza de corteig de moltes aus per atraure a l’hembra i reproduir-se.

• Productors: juncs i algues microscópiques y macroscópiques que a través de la fotosíntesi transformen la matèria inorgánique en matèria orgànique.

• Consumidors:

• Primaris: en aquest cas són les libélules que no només s’alimenten de productors sino que tambè utilitzen l’agua per reproduir-se. Un altre exemple és el zooplancton.

• Secundaris: en aquest cas són els peixos petits i les ranes. Aquests s’alimenten dels consumidors primaris.

• Terciaris: en aquest cas són els peixos grands i les aus rapaus, són els anomenats super depredadors, que s’alimenten dels consumidors secundaris.

• Descomponedors: consten d’uns descomponedors que descomponen la matèria orgànica morta i d’uns transformadors (bacteries) que transformen la matèria orgànica morta en matèria inorgànique. Aquesta serà transformada en matèria orgànica per els productors i així s’iniciarà un altre cicle.