Introducció

En aquest crèdit de síntesi estudiarem l’aigua, les seves característiques, cóm es troba a Espanya ara mateix, la seva impòrtancia per a la nostra vida, etc.

Veurem tots els processos que cal fer per potabilitzar l’aigua, els paisos que tenen més aigua potable i les sequeres tan grans que hi ha actualment a Espanya, les quals estàn causant greus impactes mediambientals, que estudiarem i investigarem en aquest treball.

Intentarem averiguar tot lo possible sobre l’aigua, les maneres en que la podem aprofitar i farem uns cartells en els quals intentarem concienciar a la gent de que no nomès és molt important estalaviar aigua sino que també cal actuar rapdidament.

Al començament, quan ens van dir el tema que anàvem a treballar ens vam desmotivar molt però, ens hem donat compte de lo impòrtant que és ja que actualment Espanya està patint una greu època de sequera i per això donem gràcies per haver escollit aquest tema.

Video Egipto

Potabilització i desalinització

Potabilització de l’aigua

1. Toma dels ruis, del mar, embassaments: punt del qual s’extreu l’aigua.
2. Reixa: Impideix la penetració dels elements de gran tamany (rames, troncs, peixos...).
3. Dessorador: Sedimenta sorres que estan en suspensió per evitar causar perjudicis a les bombes.
4. Bombes de baixa pressió: agafen l’aigua directament d’un riu, llac o embassament, eviant l’aigua a la càmara de barreja.
5. Camara de barreja: és on s’agrega a l’aigua productes químics.
6. Decantador: l’aigua arriba rapidament a un pileta molt amplia on roman inmóvil, permetin tque les impureses siguin depositadesa al fons. Per accelerar aquesta operació, s’agrega a l’aigua coagunlants que atrapen les impureces formant coaguls pesants. L’aigua surt molt aclarida i junt amb la brutesa queda gran part de les bacterias que contenia.
7. Filtre: l’aigua decantada arriba a un filtre on pasa a través de succesives capes de sorra de diferent groixor. Desprès d’aquest procés l’aigua surt practicament potable.
8. Desinfecció: per asegurar encara més la potabilitat de l’aigua se li afegeix clor que elimina l’excès de bacteries. Una de les coses més importants és el recorregut fins a les vivendes.
9. Bombeig d’alta: agafa l’aigua del dipòsit de la ciutat.
10. Tanque de reserva: Desde donde se distribuye a toda la ciudad.
11. Control final:Abans d’arribar al consum, l’aigua està severament controlada per químics experts, que analitzen mostres agafades en diferents llocs del sistema.

Desalinització de l’aigua

Actualment s’utilitza un procés que consisteix en l’extracció de la sal de l’aigua marina per tal de convertir-la en aigua dolça, que posteriorment serà transformada en potable a les plantes potabilitzadores.

1. L’aigua canvia d’estat en el curs del tractament:

• Pasant per una fase de destilació:
• Procediment per compresió de gasos.
• Procediment tèrmic amb múltiples efectes.
• Procediment tèrmic “multiflash” (expansions múltiples).

• Pasant per una fase sòlida:
• Congelació.
• Formació d’hidrats (procediments en fase de laboratori).

2. L’aigua no canvia d’estat en el curs de tractament (procediments amb membranes):

• Electrodiàlisis.
• Ósmosis inversa.

La desalinització és pot dur a terme de 4 maneres:

• Desalinització per destilació. Evaporació de l’aigua salada i condensació en aigua dolça. (temperatura i pressió baixa).

• Desalinització per congelació. Formació de cristalls de gels sobre la salmuera que són separats i netejats en aigua dolça.

• Desalinització mitjançant evaporació relàmpec. S’introdueixen fines gotes d’aigua en una camara a pressió saturada. Part d’aqueste gotes són convertides en vapor, que seran condensades obtinguent aigua dolça.
• Desalinització mitjançant formació d’hidrats. L’aigua és posade en contacte amb sals anhidrades molt higroscòpiques.

L'aigua, un recurs escàs

Cicle de l'aigua

Hola sóc el Xop una goteta d’aigua que viu al Mar d’Aràbia. A continuació us explicaré la meva història i la de la meva amiga Hidri.

Jo, el Xop, vivia a l’Oceà Índic amb tota la meva familia.

Un dia em vaig evaporar i em vaig barrejar amb altres gasos que hi havia a l’atmosfera i vam formar l’aire.

Erem moltes gotetes les que composavem l’aire i per tant, aquest es va acabar saturant. Quan la temperatura va disminuir ens vam condensar en forma de petites gotes d’aigua formant un núvol.

Més tard, van continuar arribant més i més gotetes i d’entre elles em vaig fer molt amic de tres en especial, que es deien Glop, Oxen i Flip.

Juntes vam aconseguir la mida i el pes suficient per caure en forma de precipictació líquida (pluja).

Jo vaig caure al riu Narmada, a la Índia.

El meu amic Glop va caure i es va infiltrar al terra, i no el vaig veure mai més. Una vella goteta d’aigua em va explicar que les gotetes que queien al terra s’infiltraven al subsòl fins que xocaven amb una roca impermeable que els hi barrava el pas fomant un aqüífer.

L’Oxen va caure al terra i va ser absorvit per l’arrel d’una planta i no en vaig saber res més.

Del Flip no en se res ja que el vaig perdre de vista durant la precipitació.

Ara continuo amb la meva història...

Desprès de caure al riu vaig desenbocar al Mar d’Aràbia, on vaig conèixer a la Hidri.

La diferència entre la seva història i la meva és que ella en el moment de la condensació es va condensar en forma de cristall de gel, ja que la temperatura de l’aire era molt més baixa. Va formar un núvol amb més cristalls de gel i quan van caure ho van fer en forma de precipitació sòlida (neu).

Va caure a la muntanya Anai Mudi, a l’Índia. A causa de l’augment de la temperatura es va fondre i va donar lloc al riu Estr.de Palk que va desenbocar al Mar d’Aràbia que és, com he dit abans, on ens vam conèixer.

Això es tornarà a repetir en poc temps ja que el cicle es repeteix i podré conèixer a altres gotetes que m’explicaran les seves interesants històries.

Els ecosistemes acuàtics

Són aquells en els que els animals i les plantes viuen i es relacionen amb el éssers vius en l’aigua.

Depenent del tipus d’aigua podem definir diferents tipus d’hàbitats acuàtics: d’aigua dolça i d’aigua salada.

Si tenim en compte altres factors abiòtics, podem fer la següent subdivisió:

• Els ecosistemas d’aigua dolça es divideixen d’acord amb la renovació d’aigua: aigua estancada, com les llacunes i els llacs, i aigua que corre, com els rius.

• Els ecosistemes d’aigua salada es dividiesen d’acord amb la profunditat de les aigües: costa, mar poc profunda i alta mar.

Els ecosistemas d’aigua poden consisderar-se un dels més importants de la naturalesa i la seva existencia depen totalment del règim que tinguin.

Així, les principals adaptacions dels animals i vegetals estaran dirctament relacionades amb les característiques físiques de l’aigua.

Adaptacions

Són mecanismes mitjançant els quals els organismos fan frent a les tensions i pressions del seu medi ambient.

Els organismes que s’adapten al seu ambient són capaços de:

• Obtenir aire, aigua, menjar i nutrients.
• Fer frent a les condicions físiques com la temperatura i la llum.
• Defensar-se dels seus enemics naturals i predadors.
• Reproduir-se.
• Respondre als canvis del seu entorn.
• Seguir transmetent la característica adquirida dels seus progenitors per que la adaptació sigui cada vegada més constant.

Tipus d’adaptaciones:

• Morfológica o estructural: com la sustitució de fulles per espines en els cactus per evitar la pèrdua d’aigua.
• Fisiológica o funcional: com les glàndules de sal en les iguanes per eliminar l’excès de sal en el seu cos.
• Etológica o de comportament: com la danza de corteig de moltes aus per atraure a l’hembra i reproduir-se.

• Productors: juncs i algues microscópiques y macroscópiques que a través de la fotosíntesi transformen la matèria inorgánique en matèria orgànique.

• Consumidors:

• Primaris: en aquest cas són les libélules que no només s’alimenten de productors sino que tambè utilitzen l’agua per reproduir-se. Un altre exemple és el zooplancton.

• Secundaris: en aquest cas són els peixos petits i les ranes. Aquests s’alimenten dels consumidors primaris.

• Terciaris: en aquest cas són els peixos grands i les aus rapaus, són els anomenats super depredadors, que s’alimenten dels consumidors secundaris.

• Descomponedors: consten d’uns descomponedors que descomponen la matèria orgànica morta i d’uns transformadors (bacteries) que transformen la matèria orgànica morta en matèria inorgànique. Aquesta serà transformada en matèria orgànica per els productors i així s’iniciarà un altre cicle.

Primeres civilitzacions a l'orient pròxim

Les grans civilitzacions de l’Antiguitat es van dessarrollar juntament amb les riberes dels rius i amb els cabals d’aigua: Egipte amb el Nil, Mesopotàmia amb el Tigris i l’Eufrates.

Egipte

Egipte va ser una ciutat on l’aigua va tenir una gran importància, va fer possible el desenvolupament de la ciutat i l’aparició de la civilització mil·lenària que avui coneixem.

Com aprofiten l’aigua:

• Cada primavera plou torrencialment, aleshores, tota aquesta aigua alimenta el riu Nil, que és el més important d’Egipte. Els egipcis van descobrir que segons el cabal del riu podien aprofitar l’aigua d’aquest de diferents maneres.

• Des de Juny fins a Setembre el riu creix i llavors inunda totes les terres de la riba.

• A l’Octubre les aigües es retiren i deixen un llim negre que fertilitza els camps de conreu. És a dir, com que el riu disminueix, fa possible l’agricultura i plantació d’aliments pels pròxims mesos.

• Des de Febrer fins a Juny té lloc la recol·lecció dels aliments que han estat plantats.

Els egipcis van construir dics i canals que permetien controlar les crescudes del riu i que l’aigua del Nil arribés a totes les terres que no estaven al seu voltant, per tant, va augmentar la superfície conreable i ja no s’havia de regar algunes terres artificialment.

El Nil es va convertir en una gran via de comunicació per la qual navegaven vaixells carregats de mercaderies. A les ribes del Nil es van construir grans ciutats com Memfis i Tibes. Gràcies a la realització d’aquestes tasques (dics i canals) els egipcis van desenvolupar el càlcul, la geometria i van establir un calendari, que constava de 365 dies i en el que el dia es dividia en 24 períodes.

Mesopotàmia

La primera civilització urbana va sorgir a la baixa mesopotàmia, una zona de plantes fèrtils regades pels rius Tigris i Eufrates. Allí van sorgir les primeres ciutats estat. Estaven envoltades per camps de conreu amb canals de reg, que aprofitaven les aigües del riu.

Mesopotàmia estava envoltada pels rius Eufrates i Tigris, que van fer possible el desenvolupament d’una nova civilització que va oferir condicions òptimes per un desenvolupament capaç de canviar el curs de l’historia: l’agricultura.

L’arribada de l’agricultura a les fèrtils llanures de Mesopotàmia començà a transformar-la en una ciutat salvatge, nòmada convertint-la en una societat sedentària i civilitzada. En conseqüència van aparèixer l’escriptura, les matemàtiques, la roda, la arquitectura, la astronomia, els diners, el reg artificial i les lleis.

Anys més tard, van aparèixer uns pobles agrícoles que estaven a prop dels rius. El desenvolupament dels sistemes d’irrigació van permetre que l’agricultura s’extengués per tota la seva zona central i van aparèixer noves terres fèrtils on més tard es van edificar les primeres ciutats i es van començar a conrear els primers cultius.

L’agricultura de mesopotàmia es basava en el cultiu de cereals, cria de bestiar oví i boví, conreu de blat de moro que a partir del qual s’elaborava el pa.

També es van construir dics i canals que permetien que l’aigua dels rius arribés a totes les parts de la ciutat.

Així doncs, Mesopotàmia va aconseguir desenvolupar-se gracies a l’agricultura que aquesta la van descobrir a partir de l’aigua. Van utilitzar noves tècniques de regadiu que van afavorir el cultiu de molts conreus.