lunes, 31 de marzo de 2008

Cicle de l'aigua


Hola sóc el Xop una goteta d’aigua que viu al Mar d’Aràbia. A continuació us explicaré la meva història i la de la meva amiga Hidri.

Jo, el Xop, vivia a l’Oceà Índic amb tota la meva familia.

Un dia em vaig evaporar i em vaig barrejar amb altres gasos que hi havia a l’atmosfera i vam formar l’aire.

Erem moltes gotetes les que composavem l’aire i per tant, aquest es va acabar saturant. Quan la temperatura va disminuir ens vam condensar en forma de petites gotes d’aigua formant un núvol.

Més tard, van continuar arribant més i més gotetes i d’entre elles em vaig fer molt amic de tres en especial, que es deien Glop, Oxen i Flip.

Juntes vam aconseguir la mida i el pes suficient per caure en forma de precipictació líquida (pluja).

Jo vaig caure al riu Narmada, a la Índia.

El meu amic Glop va caure i es va infiltrar al terra, i no el vaig veure mai més. Una vella goteta d’aigua em va explicar que les gotetes que queien al terra s’infiltraven al subsòl fins que xocaven amb una roca impermeable que els hi barrava el pas fomant un aqüífer.

L’Oxen va caure al terra i va ser absorvit per l’arrel d’una planta i no en vaig saber res més.

Del Flip no en se res ja que el vaig perdre de vista durant la precipitació.

Ara continuo amb la meva història...

Desprès de caure al riu vaig desenbocar al Mar d’Aràbia, on vaig conèixer a la Hidri.

La diferència entre la seva història i la meva és que ella en el moment de la condensació es va condensar en forma de cristall de gel, ja que la temperatura de l’aire era molt més baixa. Va formar un núvol amb més cristalls de gel i quan van caure ho van fer en forma de precipitació sòlida (neu).

Va caure a la muntanya Anai Mudi, a l’Índia. A causa de l’augment de la temperatura es va fondre i va donar lloc al riu Estr.de Palk que va desenbocar al Mar d’Aràbia que és, com he dit abans, on ens vam conèixer.

Això es tornarà a repetir en poc temps ja que el cicle es repeteix i podré conèixer a altres gotetes que m’explicaran les seves interesants històries.




No hay comentarios: