Introducció

En aquest crèdit de síntesi estudiarem l’aigua, les seves característiques, cóm es troba a Espanya ara mateix, la seva impòrtancia per a la nostra vida, etc.

Veurem tots els processos que cal fer per potabilitzar l’aigua, els paisos que tenen més aigua potable i les sequeres tan grans que hi ha actualment a Espanya, les quals estàn causant greus impactes mediambientals, que estudiarem i investigarem en aquest treball.

Intentarem averiguar tot lo possible sobre l’aigua, les maneres en que la podem aprofitar i farem uns cartells en els quals intentarem concienciar a la gent de que no nomès és molt important estalaviar aigua sino que també cal actuar rapdidament.

Al començament, quan ens van dir el tema que anàvem a treballar ens vam desmotivar molt però, ens hem donat compte de lo impòrtant que és ja que actualment Espanya està patint una greu època de sequera i per això donem gràcies per haver escollit aquest tema.

Video Egipto

Potabilització i desalinització

Potabilització de l’aigua

1. Toma dels ruis, del mar, embassaments: punt del qual s’extreu l’aigua.
2. Reixa: Impideix la penetració dels elements de gran tamany (rames, troncs, peixos...).
3. Dessorador: Sedimenta sorres que estan en suspensió per evitar causar perjudicis a les bombes.
4. Bombes de baixa pressió: agafen l’aigua directament d’un riu, llac o embassament, eviant l’aigua a la càmara de barreja.
5. Camara de barreja: és on s’agrega a l’aigua productes químics.
6. Decantador: l’aigua arriba rapidament a un pileta molt amplia on roman inmóvil, permetin tque les impureses siguin depositadesa al fons. Per accelerar aquesta operació, s’agrega a l’aigua coagunlants que atrapen les impureces formant coaguls pesants. L’aigua surt molt aclarida i junt amb la brutesa queda gran part de les bacterias que contenia.
7. Filtre: l’aigua decantada arriba a un filtre on pasa a través de succesives capes de sorra de diferent groixor. Desprès d’aquest procés l’aigua surt practicament potable.
8. Desinfecció: per asegurar encara més la potabilitat de l’aigua se li afegeix clor que elimina l’excès de bacteries. Una de les coses més importants és el recorregut fins a les vivendes.
9. Bombeig d’alta: agafa l’aigua del dipòsit de la ciutat.
10. Tanque de reserva: Desde donde se distribuye a toda la ciudad.
11. Control final:Abans d’arribar al consum, l’aigua està severament controlada per químics experts, que analitzen mostres agafades en diferents llocs del sistema.

Desalinització de l’aigua

Actualment s’utilitza un procés que consisteix en l’extracció de la sal de l’aigua marina per tal de convertir-la en aigua dolça, que posteriorment serà transformada en potable a les plantes potabilitzadores.

1. L’aigua canvia d’estat en el curs del tractament:

• Pasant per una fase de destilació:
• Procediment per compresió de gasos.
• Procediment tèrmic amb múltiples efectes.
• Procediment tèrmic “multiflash” (expansions múltiples).

• Pasant per una fase sòlida:
• Congelació.
• Formació d’hidrats (procediments en fase de laboratori).

2. L’aigua no canvia d’estat en el curs de tractament (procediments amb membranes):

• Electrodiàlisis.
• Ósmosis inversa.

La desalinització és pot dur a terme de 4 maneres:

• Desalinització per destilació. Evaporació de l’aigua salada i condensació en aigua dolça. (temperatura i pressió baixa).

• Desalinització per congelació. Formació de cristalls de gels sobre la salmuera que són separats i netejats en aigua dolça.

• Desalinització mitjançant evaporació relàmpec. S’introdueixen fines gotes d’aigua en una camara a pressió saturada. Part d’aqueste gotes són convertides en vapor, que seran condensades obtinguent aigua dolça.
• Desalinització mitjançant formació d’hidrats. L’aigua és posade en contacte amb sals anhidrades molt higroscòpiques.